[11/03/2019]
El verb sumar prové del llatí summare, creat tardanament en llatí amb el significat de ‘portar alguna cosa al seu apogeu’. Derivava de l’adjectiu summa, femení de summus, que significa ‘suprem’, i d’ací passà a designar el resultat d’agregar diversos elements homogenis.
Però el verb sumar té també un altre significat per als valencians, que es manifesta sobretot en l’expressió qui no suma se n’ix, usada per a indicar que tots els al·ludits són iguals, especialment quan se’n vol destacar els aspectes negatius, donant a entendre que qui no té un defecte en té un altre. Este significat de sumar té un origen diferent de l’anterior. Prové de la mateixa arrel que el castellà zumo, ‘suc’, i de fet en esta llengua hi ha el verb rezumar amb el mateix significat que el nostre sumar, és a dir, ‘deixar passar la humitat a través dels seus porus, una paret o un recipient’.
