[21/07/2017]
La paraula suïcidi és un préstec modern del francés, generat a partir de la forma sui, genitiu del pronom reflexiu de tercera persona (‘de si’), i de -cide, forma sorgida de l’arrel caedere (‘matar’) seguint el model d’altres mots constituïts amb este mateix sufix, com ara homicidi.
Des d’un punt de vista estricte, el suïcidi fa referència a un acte deliberat d’una persona de llevar-se la vida, tot i que en l’àmbit psicològic les temptatives frustrades d’acabar amb la pròpia vida sovint són qualificades igualment de suïcidi. També se n’ha creat un sentit figurat per a referir-se a qualsevol acció que pot posar fi a l’activitat d’algú en un àmbit determinat: «Les seues declaracions han suposat el seu suïcidi polític».
Ortogràficament, cal remarcar que la dièresi sobre la ï indica que esta vocal forma hiat amb la vocal precedent; amb tot, es tracta d’una qüestió purament formal basada en la tradició gràfica: la pronunciació diftongada és plenament acceptable.
