[05/07/2019]
La paraula subliminar (pronunciada sub-li-mi-nar) està formada per la combinació de prefix sub-, que significa ‘situat per davall’, i l’adjectiu liminar, que, provinent del llatí limen, significa ‘llindar’. Tot i que els formants d’este compost provenen del llatí, en realitat a nosaltres ens vingué a través de l’anglés subliminal, a on començà a usar-se a finals del segle XIX, en l’àmbit de la psicologia, per a fer referència als estímuls que, per la seua debilitat o brevetat, no són percebuts conscientment, però influïxen en la nostra conducta.
Com en tants altres casos, fou Joan Fuster un dels pioners a utilitzar la paraula subliminar en valencià: «Sovint no ens n’adonem tan sols: es tracta d’una impressió —com ara diuen— subliminar, instantània i inconscient», escrivia l’any 1964 en l’article dedicat a la paraula «rellotge» del seu Diccionari per a ociosos. La paraula subliminar, amb tot, no s’incorporaria als nostres diccionaris fins als anys huitanta.
