[11/10/2022]
La història de cada paraula és, molt sovint, el resultat d’una llarga successió d’anècdotes i curiositats encadenades. Diumenge passat, coincidint amb la celebració del Nou d’Octubre, es publicava en diversos mitjans de comunicació valencians els resultats d’una enquesta preelectoral. L’any que ve —com bé saben— hi haurà eleccions autonòmiques. Però això que ara ens pareix una pràctica tan normal, en realitat, no ho és tant. La paraula sondeig, de fet, és prou recent. Encara que sempre hem volgut anticipar-nos al futur, abans se solia recórrer a fetillers i nigromants; ara, als sociòlegs. Els sondejos per a intentar saber l’opinió pública sobre alguna qüestió començaren a realitzar-se als Estats Units durant el segle XX.
Però res sorgix perquè sí. Abans que la paraula sondeig arribara a tindre el significat amb què s’usa actualment, han hagut de passar moltes altres coses. Sondeig és un derivat regressiu de sondejar, verb gestat paral·lelament a sondar durant el segle XIX. Inicialment estos dos verbs tenien significats equivalents, però el temps ha anat dotant-los de sentits específics. Sondar s’utilitza en medicina per a referir-se a la introducció d’un aparell en el cos a partir d’un orifici natural per a drenar o injectar alguna substància, o bé per a fer-hi alguna exploració; sondejar, en canvi, s’usa en geologia amb el significat de fer prospeccions en el terreny, i en psicologia, per a referir-se als intents de conéixer les intencions d’algú a partir de certs indicis. Però tant un verb com l’altre es formaren per derivació de sonda, que ens vingué dels francés sonde, usat pels mariners per a mesurar la profunditat de les aigües, i els francesos segurament el prengueren de l’anglosaxó sund, ‘mar’, que apareix en alguns compostos com sundline, ‘línia de mar’, o sundrap, ‘corda de sondar’. En cada paraula que diem hi ha un pòsit de cultures mil·lenàries imbricades.
