[12/05/2021]
La paraula soca (pronunciada amb o oberta) s’usa, en el sentit més primari, per a referir-se a la part inferior del tronc d’un arbre o d’un arbust. Per analogia, en algunes comarques també s’utilitza per a referir-se al tronxo de la col i, a vegades, de l’encisam o altres hortalisses.
Figuradament, la paraula soca també es gasta per a referir-se a les persones més velles d’una estirp familiar. Jaume Roig ja la feia servir amb este significat en l’Spill (publicat en 1460): «d’algunes grans / —mas foren poques— / mares e çoques / de lley antigua, / bo és te digué / la veritat».
El mot soca prové del cèltic tsŭkka, a partir del qual s’han gestat també, amb el mateix significat bàsic que en valencià, la forma francesa souche i l’alemanya stock.
