[21/02/2017]
La paraula sobreseïment és un terme propi del vocabulari jurídic que fa referència a un tipus de resolució judicial que dicta un jutge o un tribunal per a posar fi a un procés per falta de causes que justifiquen l’acció de la justícia, sense entrar a valorar el fons de l’assumpte que es jutja.
Es tracta d’un derivat del verb sobreseure, que prové de la forma llatina supersedere. L’ús d’este substantiu ja apareix usat en una carta dels jurats de València de l’any 1348: «per ço que·l dit loch de Castelló e altres no poguessen pendre lur enuig penjant lo dit sobresehiment». Antigament, com es pot constatar en este exemple, la h exercia la mateixa funció que actualment té la dièresi: indicar que la i no forma diftong amb la vocal anterior.
