[07/10/2019]
L’adjectiu sinusoidal és un derivat de sinusoide, format pel cultisme sinus, ‘corba, plec, concavitat’, i el sufix -oide, que, provinent del grec eidos, significa ‘forma, aparença’, i s’usa per a denotar semblança.
La paraula sinusoidal té sobretot un ús en l’àmbit tècnic, especialment en matemàtiques i geometria, per a fer referència a les corbes que descriuen una oscil·lació repetitiva i suau. Però l’interés de sinusoidal en estos moments, més que el seu significat, és que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha modificat l’ortografia d’esta paraula. Abans s’escrivia amb una dièresi sobre la i (sinusoïdal) i ara s’escriu sense. I com sinusoidal tenim també una cinquantena de paraules acabades en vocal + -idal, com esferoidal, helicoidal, laical, etc. El criteri en què es fonamenta este canvi ortogràfic és que, si el mot primitiu del qual deriva s’escriu sense dièresi, perquè la combinació de vocals contituïx un diftong (com és el cas de esferoide, helicoide o laic), els derivats mantenen també la pronunciació diftongada.
