[01/06/2021]
El sincretisme és un terme filosòfic que apunta a la tendència a buscar la conciliació d’elements procedents de doctrines o tradicions culturals diferents. Este significat fou encunyat pel teòleg humanista neerlandés Erasme de Rotterdam, en referència a la influència grega i romana sobre el cristianisme.
Però, en el seu origen, el vocable prové del grec synkrētismós, format per la combinació del prefix sýn-, que significa ‘conjuntament’, amb el mot krētismós, derivat de krēti, ‘cretenc’, en al·lusió als pobladors de l’illa de Creta. Segons l’historiador grec Plutarc, els cretencs, quan se sentien amenaçats per un enemic exterior, deixaven de banda les seues diferències per a aliar-se en un front comú.
En l’actualitat, el sincretisme —eixamplant encara més el seu significat— sovint s’utilitza per a referir-se a una actitud oberta que, allunyant-se de posicions essencialistes, intenta trobar els elements comuns de diferents corrents d’opinió per a facilitar una convivència en harmonia.
