Pronunciació: [síɣla].
Definició:
f. LING. Lletra o lletres inicials del nom de persones, d’entitats o de partits, que s’usen en compte dels noms complets, especialment en la pràctica comercial i burocràtica.
Etimologia:
La paraula sigla prové de la forma homònima llatina, plural neutre de siglorum, que probablement era una forma sincopada de singula, reducció de singulae litterae, amb què es designaven les abreviatures.
Les sigles poblen el nostre univers comunicatiu actual. Estan omnipresents per tot arreu: en el món de la política, de les empreses, dels esports, de l’oci… Les sigles responen a la necessitat d’abreviar. De fer curt el que en certs casos se’ns fa insuportablement llarg si haguérem de dir totes les paraules contingudes en una sigla: el PSOE, el PP; la UEFA, la FIFA; la CEE, l’ONU… Hi ha sigles que, a força de repetir-les, les hem convertit definitivament en paraules comunes: làser, ovni, sida, covid…
La gramàtica de les sigles és complexa. I variable. Com també ho és la manera d’expressar-se dels parlants. No parlem com es parlava fa cinquanta anys. En un primer moment es considerava que, per la seua formació, les sigles eren invariables. Cada lletra era la representació d’una paraula. Però, en la pràctica, els parlants han anat aplicant regles analògiques amb la resta de paraules. Les diferències entre unes i altres no sempre són clarament perceptibles. I per això les normes gramaticals que regulen la seua escriptura i pronunciació han hagut d’adaptar-se a la forma d’expressar-se dels parlants. La Gramàtica Normativa Valenciana acaba de modificar el criteri de formació de plural. Ara també s’admet que es puga afegir una s minúscula a les sigles lexicalitzades amb valor de substantiu per a indicar el plural: les ONGs, els PCs…
Primera documentació: segle XIX.
Citacions:
«Si he invocat l’OTAN és pel que aquesta sigla té d’emblemàtic per a l’Europa actual.» (Joan Fuster: Babels i Babilònies, 1972.)
«… unes quantes desenes de milers de participants, congressistes, membres d’organismes de molta o poca utilitat, dirigents d’ONGs, escoltadors, protestadors, periodistes en massa» (Joan Francesc Mira: El preu del café, 2002.)
Castellà: sigla.
Anglés: sigla.
Francés: sigle.
Italià: sigla.
Portugués: sigla.
