Pronunciació: [seɲéɾa].
Plural: senyeres.
Definició:
1. f. Bandera menuda, especialment la que servix de distintiu d’un cabdill o d’una corporació.
2. f. Bandera 1 [Tros de tela, generalment rectangular, fixat per un costat a un pal o asta, que servix de símbol o d’insígnia d’una nació, d’una ciutat, d’un partit, d’una associació, o de signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques].
3. f. Bandera de la Corona d’Aragó, formada per quatre barres roges sobre fons groc.
4. f. Bandera de la Comunitat Valenciana, composta per quatre barres roges sobre fons groc, coronades sobre franja blava vora el pal.
Etimologia:
La paraula senyera és un derivat de senya, que prové de la paraula sĭgna, plural de sĭgnum, que significa ‘signe, senyal’. Actualment, amb la paraula senyera es fa referència de manera genèrica a qualsevol estandard que servix d’insígnia distintiva d’una corporació, si bé durant l’Edat Mitjana servia sobretot d’emblema d’un cavaller. En la literatura historiogràfica encara perdura l’expressió senyor de senyera per a referir-se al ‘cavaller feudal que tenia dret a portar senyera quan anava en la host’.
Però, a finals del segle XIX, amb l’aflorament dels sentiments d’identitat col·lectiva, la paraula senyera començà a utilitzar-se per periodistes i literats per a designar específicament la bandera pròpia de l’antic Regne de València (així com també la de Catalunya i la de l’antic Regne de Mallorca). Amb este significat és com ha quedat encunyada en el nostre Estatut d’Autonomia, que establix que la bandera de Comunitat Valenciana és «la tradicional Senyera, composta per quatre barres roges sobre fons groc, coronades sobre franja blava vora el pal».
Primera documentació: segle XIII.
Citacions:
«Atorgen encara que partida dels hòmens de la tinença de Benifaçà anaren en la dita ost ab éls endesemps axí com aquels qui an acostumat e usat de segir totes de vegades la senyera o·l penó de Morella en totes osts reals e vehinals.» (Berenguer de Ripoll: Pergamins, processos i cartes reials, 1296)
«L’abril de 1934 el partit democratacristià Acció Nacionalista Valenciana (ANV) proposà a l’Ajuntament de València que onejara la senyera en tots els edificis públics a mig pal en senyal de dol.» (Agustí Colomer: Els orígens d’una commemoració, 2020)
