La paraula sinistre prové del llatí sĭnister, que significa ‘esquerre’, i s’oposa semànticament a dexter, ‘destre’. Originàriament s’usava per a fer referència a la mà o a qualsevol altra part del cos situada en eixe mateix costat, i per extensió passà a usar-se per a referenciar locativament els objectes situats en eixe mateix costat en relació a la posició d’algú o d’alguna cosa.
Però, a partir de les pràctiques augurals romanes, en què s’interpretava que si les aus venien des de l’esquerra era un indici de mal averany, la paraula sinistre adquirí el significat de ‘funest, atziac’. Posteriorment, com a derivació d’este significat, se substantivà assumint el sentit de ‘succés desgraciat’ o ‘accident greu’: «Lo sinestre de fortuna me ha portada a la fi de mos darrers dies», confessa Plaerdemavida a Tirant. La variant sinestre, amb e, fou habitual fins al segle XVI.
