[17/01/2022]
La paraula santantonada s’ha format per la fusió del vocable sant (tractament que en el món cristià es dona a una persona que ha excel·lit per la seua virtut i és considerat un model de conducta a imitar) amb el l’antropònim Anton (variant de Antoni) i l’afegiment del sufix -ada (que servix per a indicar una acció). Hui, 17 de gener, s’ha celebrat tradicionalment esta festa, molt arrelada en les nostres terres. Més de tres-cents municipis valencians fan algun acte en honor seu.
Amb tot, degut a les actuals circumstàncies pandèmiques, que restringixen les concentracions de gent, molts municipis han optat per suspendre algunes d’estes celebracions, que habitualment consistixen en fogueres, benediccions d’animals, processons, fires, porrats, carreres, jocs infantils, espectacles de carrer… Però, per això mateix, per a compensar-ho, pot ser oportú recordar els motius que han donat lloc a esta festa.
Sant Antoni Abat —també conegut com a sant Antoni del Porquet— nasqué l’any 250 en l’antiga ciutat de Memfis (Egipte), en el si d’una família adinerada; però, en quedar-se orfe de ben jove, repartí la seua fortuna entre les persones més necessitades i es retirà al desert a viure com un anacoreta. En la tradició medieval es feren molt famoses les narracions que destacaven les seues lluites contra les temptacions del dimoni, i també el seu gran amor als animals. Quan en veia algun de ferit, tractava de curar-lo. Segons la tradició, el porquet a què al·ludix el nom de la seua advocació, el seguia a totes bandes, agraït per les cures que havia rebut. Per esta raó és considerat el patró dels animals.
