Pronunciació: [saðusɛ́w]. El símbol [ɛ́] representa en la notació de l’alfabet fonètic internacional el so de la e oberta. Però cal tindre en compte que en este cas —i, en general, en totes les paraules acabades en -eu que fan el femení canviant esta terminació per -ea— la vocal tònica e del masculí passa a ser tancada en femení, de manera que saducea es pronuncia [saðuséa].
Morfologia:
m. sing. saduceu
f. sing. saduceu
m. pl. saduceus
f. pl. saducees
Definició:
1. m. REL. Membre d’una secta religiosa jueua que negava la resurrecció dels morts, la immortalitat de l’ànima i l’existència dels àngels.
2. adj. REL. Dels saduceus o que hi té relació.
Etimologia:
El nom saduceu prové del nom del summe sacerdot d’Israel en l’època de Salomó, anomenat Sadoq, que en hebreu significa ‘justícia, rectitud’. Però, més enllà de les curiositats històriques, el nom d’esta secta ha perdurat sobretot en l’expressió trampa saducea, utilitzada per a referir-se a una pregunta capciosa que es planteja amb la intenció de comprometre l’interlocutor, ja que qualsevol resposta que done pot ser considerada inconvenient o donar peu a males interpretacions. Al·ludix a algunes de les preguntes que, segons els Evangelis, els saduceus plantejaren a Jesús, com ara la següent: «si una dona ha enviudat i s’ha casat diverses vegades, ¿qui serà el seu marit el dia de la resurrecció?». Ara estes qüestions poden resultar ingènues. O no del tot. Tot depén de a qui se li pregunte. Però, en qualsevol cas, l’important no és el què es pregunta sinó l’ànim maliciós amb què es formula la pregunta.
Primera documentació: segle XV.
Citacions:
«Ara, sabeu què vol dir saduceus? La interpretació ebrayca ó dirà. Diu que persona justa, e ells appellaven-se justs e eren infels, per ço com havien una gran error. E vejau quinya infidelitat havien: que deyen que no són àngels ne ànimes, mas que axí com lo cors moria, que sí·s fahia la ànima.» (Sant Vicent Ferrer: Sermons, 1410.)
«lo primer, dels saduceus, que resurrectió neguen, ni crehen que y aja àngels, ni speraven lo Messies, ni legien los profetes, per les coses temporals a Déu servien» (Joan Roís de Corella: Lo Cartoxà, 1500.)
Castellà: saduceo.
Anglés: Sadducean.
Francés: saducéen.
Italià: sadduceo.
Portugués: saduceu.
