[04/02/2020]
La paraula saboc, d’origen dubtós —probablement preromànic—, s’usa per a designar un pardal d’uns trenta centímetres, d’hàbits nocturns, conegut en la terminologia científica com a Caprimulgus ruficollis. El primer component del tàxon llatí (Caprimulgus) és el resultat de combinar els termes llatins capra, ‘cabra’, i mulgere, ‘munyir’, que fa referència a la creença que estos pardals mamaven la llet de les cabres. En castellà, de fet, este ocell és conegut amb el nom de chotacabras (chotar significava antigament ‘mamar’). El segon component (ruficollis) és també la combinació de dos mots: rufus, ‘ros, roig’, i collum, ‘coll’. I és que, efectivament, les plomes del coll tenen un característic color rogenc, més clares que les de la resta del cos, a on predominen els tons bruns, castanys i grisencs.
El saboc té una enorme boca, que obri per a caçar insectes voladors amb passades rasants. Però, potser, l’element més peculiar d’este pardal és el soroll estrident que fa amb les ales, batent-les repetidament en el silenci nocturn, per a cridar l’atenció de les femelles que corteja.
