Pronunciació: [rumiáɾ]. Cal tindre en compte que la primera, segona i tercera persones del singular del present d’indicatiu i de subjuntiu, així com la tercera del plural (representada convencionalment amb el número 6), tenen la vocal tònica en la i: per al present d’indicatiu, 1. rumie [rumíe], 2. rumies [rumíes], 3. rumia [rumía], 6. rumien [rumíen]; per al present de subjuntiu, les formes són coincidents amb les de l’indicatiu, excepte la 3, que és rumie [rumíe]. En les altres persones, la primera i segona persones del plural, la vocal tònica recau sobre la vocal e de l’última síl·laba. 4. rumiem [rumiém], 5. rumieu [rumiéw].
Definició:
v. tr. Sotmetre (alguna cosa) detingudament, una vegada i una altra vegada, a la consideració de la ment.
Etimologia:
Prové del mateix ètim que remugar, és a dir, del llatí rūmĭgare. Però en valencià, a partir de la variant rūmĭnare, evolucionà en un primer moment a ruminar (o rominar), i posteriorment, probablement per influència del castellà, donà lloc a rumiar, encara que esta forma només ha quedat associada al sentit figurat de ‘pegar-li voltes a un assumpte’, per analogia amb l’acció de mastegar repetidament els aliments, tal com fan els animals remugants.
Primera documentació: segle XIX.
Citacions:
«Puys, caminant / he rominant / què fer deuria, / he com viuria / sense destorp, / dins en Soguorp / yo·m recordí / he acordí / que la beata, / si m’era grata / he fos honesta, / humil e presta / al que volgués» (Jaume Roig: L’Spill (o Llibre de les dones, 1460)
«E, acabada de hoir la missa, sa Senyoria tornava en la sua cel·leta; e aquí, tornant a ruminar lo que en la missa havia sentit dels divinals secrets, e continuant ses devotíssimes contemplacions, passava fins al mig dia» (Sor Isabel de Villena: Vita Christi, 1497)
«Set dies i set nits, Bàrbara va estar al costat de Regina. Aquells dies li van aprofitar per a moltes coses: per a rumiar, per a prometre’s a si mateixa que faria el cor fort, que tiraria endavant, que no es deixaria guanyar per la tristesa.» (Raquel Ricart: Les ratlles de la vida, 2010)
Castellà: rumiar, pensar.
Anglés: ruminate, think over.
Francés: ruminer, penser, méditer.
Italià: ruminare, pensare.
Portugués: ruminar, meditar, cogitar.
