[08/05/2017]
Amb la paraula rufià actualment se sol al·ludir a una persona deshonesta, que viu d’estafes, robatoris o altres actes delictius. Els insults sempre contenen una idea bàsica de menyspreu, que a poc a poc l’ús va amplificant amb uns límits imprecisos. Però, originàriament, la paraula rufià sí que tenia un sentit molt específic. Prové de l’italià ruffiano, que l’havia presa del llatí rufulanus, i que al seu torn derivava de rufula, que significava ‘de cabells de color ros’. Amb este adjectiu en l’antiga Roma es designava de manera genèrica les prostitutes, pel seu costum d’usar perruques d’este color. El rufulanus, és a dir, el rufià, era el que exercia el control de les prostitutes: una espècie de proxeneta. Així és com apareix usat en document de 1381: «lo dit N’Apparici Oliver és hom mundani, alcavot, rufià e gayol, qui ab fembres públiques e qui públicament e palesa són bagasses».
