[roveʎó] m. MICOL. Bolet molt apreciat i consumit (Lactarius sanguifluus), de capell convex i després deprimit, lleugerament viscós, de color roig vinós amb taques verdoses.
Etimologia: Prové probablement del llatí rubellio, -ōnis, ‘rogenc’, format a partir de ruber, ‘roig’, amb l’afegiment del sufix diminutiu -ellus.
Primera documentació: segle XIX
Citacions:
“Això, es complica, vaig dir-me, el perill ja no són només els cotxes tot terreny i les motos, els caçadors inexperts, les masses que arrasen el bosc buscant rovellons on no n’hi ha.” (Joan Francesc Mira: Dins d’un núvol)
“No estava vacunat contra el tètanus, així que no pot garantir que la ferida haja quedat completament neta. De camí cap a l’hospital, em pose a pensar en els rovellons. Per a mi, la temporada del 99 s’ha acabat abans de començar.” (Joan Garí: Les hores fecundes)
Sinònims: esclata-sang, pebràs, pinenc, pinenca, paratge
Castellà: níscalo
Gallec: níscaro de sangue
Basc: esneardotsu
Anglés: milk-cap
Francés: lactaire délicieux
Italià: lattario
