[05/12/2018]
La paraula roín és un derivat de ruïna. En textos antics alternen les variants amb les vocals o i u, però la forma més estesa i que s’ha consolidat definitivament en valencià és roín.
La idea originària bàsica que es transmet amb la paraula roín és la de ‘miserable, abjecte, vil’. Jaume Roig, amb un discurs misogin, propi de l’època en què va viure, parlava de «malicioses dones roÿns». Cal fer notar que mantenia la forma de femení invariable, tal com es fa encara de manera general actualment en valencià.
Amb la paraula roín s’han gestat diverses expressions de caràcter comparatiu, com ara més roín que la tenca en suc (o que la carn de coll, o que la tinya), per a expressar que alguna cosa és de molt baixa qualitat, de sabor desagradable, molt perjudicial o, referit a una persona, d’intencions perverses.
