Pronunciació: [rokambolésk].
Definició:
adj. Que és (una circumstància o un fet) inversemblant, extravagant o ple de peripècies extraordinàries i fantàstiques. Una història rocambolesca.
Etimologia:
L’adjectiu rocambolesc prové del francés rocambolesque. En esta llengua s’havia format per derivació de Rocambole, que era el nom d’un personatge literari creat per Pierre-Alexis Ponson de Terrail. Des de 1857 fins a 1871 este autor estigué publicant una sèrie de fulletons per entregues, en què narrava les aventures i desventures d’un jove lladre, espavilat i simpàtic, que, a mesura que avançava la seua història a través de capítols interminables, es transformà en un justicier; però, això sí, sempre ficat en històries del tot inversemblants.
Primera documentació: segle XX.
Citacions:
«No tindran una altra opció –vaig dir-li assenyalant el periòdic on s’explicava la rocambolesca història de la suposada invasió de Zobawa.» (Josep Gregori: Un segrest per tot el morro.)
«Ara bé, va adornar la separació amb un espectacle tan rocambolesc que l’episodi de les banyes d’antany va quedar en fum de canyots» (Manel Joan i Arinyó: Com la flor blanca.)
«També vaig conéixer Francisco Brines, de qui havia llegit Palabras en la oscuridad. A la vida literària de València ciutat arribe, com veus, per vies un tant rocambolesques.» (Ricard Bellveser: Entrevista a Josep Piera.)
Castellà: rocambolesco.
Anglés: rocambolesque.
Francés: rocambolesque.
Italià: rocambolesco.
Portugués: rocambolesco.
