[29/09/2020]
La paraula risc fa referència de manera genèrica al perill a què està exposat algú quan realitza alguna acció. De manera més específica, esta paraula s’usa especialment en l’àmbit econòmic per a expressar la incertesa derivada de qualsevol contingència: «capital de risc», «cobertura de risc». Però, en les actuals circumstàncies, el mot risc ha adquirit una gran freqüència d’ús formant part de l’expressió grup de risc, utilitzada per a delimitar un col·lectiu de persones que, per algun motiu, presenta una probabilitat més alta de contraure alguna malaltia.
En valencià la paraula risc està documentada des del segle XIII, encara que, en un primer moment, sovint presentava la forma reec. Així és com apareix, per exemple, en el Llibre de la Cort del Justícia d’Alcoi, en què s’apunta que, després de rebre una forta pedrada al cap, l’afectat pel colp estava «a reec de mort». Esta antiga forma provenia del verb llatí resecare, que significa ‘tallar’. I eixe és, bàsicament, el significat que encara manté el vocable castellà risco (provinent del mateix ètim): el de ‘penyal alt i escarpat, d’accés difícil i perillós’. La idea de perill, amb matisos i en camps semàntics variats, és la que ha perdurat en moltes llengües del nostre entorn: en francés, risque; en italià i en portugués, risco; en anglés, risk; en romanés, risc.
