[27/06/2017]
La paraula revetla és un derivat de vetla reforçat amb el prefix re-. La idea bàsica originària que transmet tota la família de paraules que s’han format a partir de vetlar, procedent del llatí vigilare, és la d’estar pendent d’alguna cosa.
El significat inicial de la paraula revetla feia referència a la ‘part de la nit que transcorre abans d’anar-se’n a dormir’. Però, modernament, des de començaments del segle xx, començà a utilitzar-se també en el sentit de ‘festa popular amb ball que se celebra de nit, a l’aire lliure, especialment en la vigília d’algunes festes assenyalades’.
En este sentit ja fou utilitzada per Francesc Martínez i Martínez en Coses típiques de la Marina, la meua comarca, l’any 1912: «Uns coets voladors que esclafixen luminosament en la negror del cel, són l’avís que la revetla va a començar». La paraula revetla s’ha difós modernament com un substitut eficaç del castellanisme verbena.
