[06/03/2020]
La gestació de paraules sovint és el resultat d’un procés larvat al llarg del temps, amb una acumulació de sentits que es van alterant a poc a poc. Així, per a explicar el significat del verb revencillar, cal recalar prèviament en el substantiu vencill, que fa referència al lligall fet amb un manoll de brins d’un cereal o d’espart per a lligar garbes o feixos d’herba. Este substantiu prové del llatí vulgar vincīcŭlum, ‘lligam’, que era una alteració del llatí clàssic vĭncŭlum, que per via culta ha donat lloc a la forma vincle, usat actualment en sentit figurat per a indicar la ‘relació entre dos o més persones’.
A partir de vencill es creà el verb vencillar, amb el significat transparent de ‘lligar alguna cosa amb vencills’. Però, amb l’adjunció del prefix re-, que transmet una idea de repetició (sovint amb moviments reiterats en una direcció i en la contrària), es creà revencillar, usat sobretot per a referir-se a algú que ha patit una torsió forçada del cos, que, com la tija alta d’una herba o d’un cereal assotada pel vent, es mou violentament cap ací i cap allà.
