[07/02/2020]
El substantiu reunió deriva del verb reunir, que, provinent del llatí reunīre, és el resultat de combinar el prefix re-, que incidix en la idea de repetició d’una acció, amb el verb unīre, ‘unir’. I unīre, per la seua banda, és un derivat de ūnus, ‘un, u’. El resultat global primigeni de la conjunció de tots estos elements apunta, per tant, a la recuperació de la unitat perduda. Qualsevol reunió té per objecte ajuntar les parts disgregades perquè tornen a ser una mateixa cosa.
Lògicament, com passa en la majoria de les paraules, aquell sentit inicial s’ha anat diluint amb el pas del temps, si més no parcialment. Però, així i tot, en qualsevol reunió es preserva part del sentit originari. Una reunió implica necessàriament posar en contacte diverses persones, sovint amb punts de vista diferents, perquè, a través del debat i, sobretot, de la voluntat, siguen capaços d’arribar a algun acord que permeta superar les desavinences existents.
