[19/01/2021]
Vivim moments difícils. La pandèmia no ens dona treva. Augmenta incessantment el nombre d’infectats per covid-19, i els governants es veuen obligats a anunciar noves restriccions per a lluitar contra esta amenaça invisible. Les reunions estan limitades a sis persones; la circulació nocturna, suspesa; els bars i restaurants, tancats a partir de les 17 hores; els comerços tenen un aforament limitat al 30%, i alguns municipis estan fins i tot totalment confinats.
Estos són alguns exemples d’aplicació de la paraula restricció. Però, per a entendre’n millor el significat actual, convé remuntar-se als orígens. Restricció prové del llatí restrictio; s’havia format per la combinació del prefix re-, que aporta un valor intensificador, i strictus, que originàriament funcionava com a participi del verb stringĕre. Esta forma verbal evolucionà patrimonialment a estrényer, que actualment la usem en el sentit de ‘fer més estret, apretar, cenyir, lligar’. En anglés, provinent d’este mateix ètim, hi ha el mot string, que significa ‘corda’. La relació semàntica és evident.
