[03/04/2020]
La forma resistiré és la primera persona del futur d’indicatiu del verb resistir. El futur, com a norma general, s’usa per a expressar una acció que es preveu realitzar en un temps que ha de vindre; però, a voltes, també s’utilitza amb altres funcions, com la d’expressar la voluntat ferma de fer alguna cosa. És el cas de resistiré en les circumstàncies actuals, que s’ha convertit de manera espontània per a molts ciutadans en un lema solidari per a afrontar els estralls que està causant la pandèmia del coronavirus.
El verb resistir prové del llatí resistĕre, format amb la combinació del prefix re-, que, entre altres significats, vol dir ‘cap arrere’, i el verb sistĕre, creat sobre l’arrel de stare, ‘estar’, que significava ‘quedar-se plantat en un lloc’. Per a entendre millor el significat originari de resistir, cal imaginar-se un escenari bèl·lic, amb les tropes enemigues assetjant-nos. L’acció de resistir suposa replegar-se al lloc a on està situat el propi campament i, amb una actitud defensiva, no moure’s d’allí. Si fa no fa, com l’estat de confinament en què ens trobem actualment.
