[17/04/2020]
La paraula rent és un derivat postverbal de rentar, que prové de recentare, forma del llatí tardà que significava ‘refrescar, fer passar un líquid per alguna cosa’. Este verb, al seu torn, s’havia format per derivació de recens, recentis, ‘fresc, novell’, que també ha donat lloc al cultisme recent, i que s’usa per a indicar que algun fet ha ocorregut fa poc de temps.
En algunes zones d’Andalusia, provinent del mateix ètim, es fa servir la forma reciente amb el mateix significat que els valencians atribuïm a rent, és a dir, el d’una massa constituïda per certs fongs unicel·lulars, capaç de fermentar el cos amb què es mescla. Es gasta per a fer pa, coques i altres productes de pastisseria, però també per a la fabricació de cervesa i altres begudes.
En altres zones del domini lingüístic, a esta mateixa massa se li dona el nom de llevat (que té el mateix origen que el castellà levadura). Esta forma deriva del verb llevar, que antigament tenia el significat de ‘alçar’, i que encara es conserva amb este mateix significat en expressions com llevar àncores, orde que es dona en una embarcació per a pujar les àncores a bord abans de començar a navegar.
