[30/03/2022]
La paraula refugiat s’ha format a partir d’un procés de substantivació del participi del verb refugiar, que al seu torn es gestà per derivació de refugi, procedent de l’evolució del llatí refugium, format per la combinació del prefix re-, ‘cap arrere’, i l’arrel del verb fŭgĕre, ‘fugir’. Però el significat que atribuïm actualment al mot refugiat té un caràcter molt específic. Fou establit per l’Organització de les Nacions Unides en 1951 per a referir-se a la persona que es veu forçada a abandonar el seu país d’origen per por de ser perseguit per pertànyer a una ètnia o a un grup social determinats, per la religió que professa, per les seues opinions polítiques…
Siga per una causa o per una altra, cada dia els mitjans de comunicació mostren imatges de refugiats. Ara són milions d’ucraïnesos que, fugint de les bombes russes, han abandonat sa casa, la família, els amics, tot el que tenien en els seus països d’origen. Però abans foren els afganesos, i abans encara els siris, i abans… Fa molt de temps que les nostres retines s’han acostumat a veure imatges de cues immenses de persones que fugen desesperadament del lloc a on habitaven, de la terra que abans consideraven pròpia, buscant refugi en països estranys. El drama no cessa. Però, a pesar de tot, enfront de la intransigència d’uns, hi ha també la solidaritat d’uns altres.
