[16/07/2019]
La paraula redolí és un derivat de redol, amb l’afegiment del sufix -í, que li aporta un valor diminutiu. Així, si redol fa referència a una ‘porció poc extensa de terreny, més o menys plana i de tendència circular, diferenciada de les del voltant’, el mot redolí és un ‘objecte qualsevol de forma circular’: «hui teniu bon redolí de lluna», deia Josep Pascual Tirado en el Tombatossals, aplicant a la paraula un sentit figurat.
Però, ja des de ben antic, el mot redolí s’ha usat també tradicionalment en valencià per a referir-se a una bolleta de cera engomada, dins de la qual es posava un tros de paper amb el nom d’una persona; ficats tots els redolins dins d’un recipient, un xiquet (representació simbòlica de la mà innocent) n’extreia un o més, i així s’elegien les persones que havien d’ocupar durant algun temps determinats càrrecs públics, com ara els de consellers o prohoms.
En l’Albufera de València encara es manté este mateix sistema (ara amb boletes de fusta foradades) per a sortejar els llocs de pesca entre els integrants de la Comunitat de Pescadors del Palmar.
