[12/06/2017]
Amb la paraula rècua es designa un conjunt d’animals de càrrega, sobretot quan van lligats l’un darrere de l’altre per a transportar una càrrega. El mot probablement prové de l’àrab rabka, on tenia el significat de ‘cavalcada’, ‘comitiva’, ‘caravana’. La forma rècua ja es documenta des de ben antic: «y havia gran poder de hòmens a cavall e de peu, e les rècues serien males de guiar» (Llibre dels feits del rei en Jaume, 1380).
Per extensió, ha passat a designar un ‘conjunt de persones o coses que van l‘una darrere de l‘altra’: «aquella melsuda rècua de penitents ensopits», escriu Toni Cucarella en Hòmens i falagueres i altres relats.
Modernament, també s’ha creat la variant alterada rècula, que s’ha consolidat en altres territoris del domini lingüístic. En castellà i en portugués s’han mantingut les formes paral·leles recua i récua, respectivament.
