Pronunciació: [rebúʧ]
Plural: rebutjos o rebuigs
Definició:
1. m. Acció de rebutjar. Els manifestants mostraren el seu rebuig a la violència.
2. m. AGR. En un camp de fruita o d’hortalissa, fruit de poca importància que queda després de la collita.
3. m. IND./TECNOL. Residus o retalls sobrants de la matèria utilitzada en alguna operació o sotmesa a algun procés, que no són aprofitables en la mateixa operació.
4. m. ESPORT Acció o efecte d’allunyar la pilota o la bola com més millor de la zona pròxima a la porteria a fi de neutralitzar l’acció ofensiva de l’equip atacant.
5. m. FISIOL. Reacció immunològica per la qual un organisme reconeix com a estrany un òrgan o un teixit procedent de l’exterior i crea anticossos que l’ataquen.
Etimologia: Creat per derivació deverbal regressiva de rebutjar, verb procedent del llatí repudiare, format a partir del verb pudet, que significava ‘provocar vergonya’, amb l’anteposició del prefix re-, que en este cas concret aporta el significat de tornar ‘cap arrere’, ‘tornar a l’esta originari’. I és que, primitivament, en l’antiga Roma, este verb s’aplicava a la potestat que tenien els hòmens de rebutjar una esposa i tornar-la a la casa paterna per a contraure un nou matrimoni. La dona que sofria este repudi marital quedava marcada amb un estigma vergonyant, en tant que es considerava que eixa acció era deguda a un mal comportament o al fet que no complia correctament les funcions socials que se li exigien com a esposa o com a mare.
Primera documentació: segle XIV
Citacions:
«Jo anava per la carretera de cara l’escola, i al meu davant, a cosa de quaranta passes, marxava també un carro amb vela amb quatre muls, carregat de taronja de rebuig que segurament la duia a la “Xurreria”» (Gaetà Huguet Segarra: Els valencians de secà)
«El magisteri dels antics patriarques republicans havia perdut vigència davant els joves líders radicals que postulaven el rebuig complet dels mecanismes electorals de la Restauració, i apel·laven —com en una resurrecció dels impulsos romàntics— al retorn als expeditius mètodes de la conspiració i de la barricada» (Alfons Cucó, Sobre la ideologia blasquista)
