[rebaʎáɾ]
1. v. tr. Llançar amb força (una cosa).
2. v. tr. Desfer-se (d’alguna cosa que ens destorba).
3. v. tr. Expulsar (a algú) d’un lloc, despatxar-lo.
4. v. intr. ESPORT En pilota valenciana, llançar una moneda enlaire per a decidir la posició dels dos equips.
5. v. tr. ESPORT En pilota valenciana, llançar (la pilota) sense botar-la ni colpejar-la.
Etimologia: Alteració de rebel·lar.
Primera documentació: segle xix
Citacions:
«En això, una mà enguantada de seda blava ha pres una pedra, l’ha reballada enèrgicament i ha trencat el rellotge d’aigua» (Josep Lozano: Crim de Germania)
«els coets sortien disparats en totes les direccions mentre xics i xiques els agafaven al vol i se’ls reballaven els uns als altres sense por a les explosions amb què acabava la curta vida de cada coet»,
«Li va arrabassar el bocí de rosegó de les mans i el va reballar amb ràbia contra la paret de la pallissa» (Toni Cucarella: Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts)
