[19/10/2017]
La paraula quimera prové del llatí chimaera, i esta del grec khímaira, que originàriament significava ‘monstre fabulós’. En l’univers mitològic de l’antiga Grècia, la quimera prengué la forma d’un animal amb el cap i el pit de lleó, el ventre de cabra i la cua de serp o de drac, que vomitava flames. Després, durant l’Edat Mitjana, la figura de la quimera passà a representar-se en els escuts heràldics amb el cap d’una donzella de cabells esparsos.
I és en temps moderns, ja a començaments del segle xix, que la paraula quimera s’associa a una creació imaginària de la ment que es pren com si fóra una realitat. Els valencians encara li hem atorgat un valor especial en l’expressió tindre quimera, usada per a indicar que es té un pressentiment o una sospita que un fet s’ha produït (o es produirà en un futur pròxim) de la manera concreta com nosaltres ens l’imaginem.
