[05/05/2021]
Amb la paraula queixal es fa referència a una dent situada en la part lateral de la boca, que té com a funció principal mastegar i triturar els aliments. Estes dents molars són característiques dels mamífers; els humans adults, en particular, en tenen dotze, en quatre grups de tres en la part posterior de la boca. La tercera dent molar, situada a l’extrem de cada grup, en valencià rep el nom de queixal de l’enteniment; en algunes comarques també és coneguda com a queixal del sent, variant de seny, que és una denominació molt habitual en altres territoris del domini lingüístic. Es diu així perquè sol aparéixer entre els 18 i els 25 anys.
La forma queixal deriva de queix, provinent del llatí capsĕum, que literalment significava ‘caixa’; però ja en llatí s’usava també per a referir-se a cada una de les dos peces òssies dels vertebrats que conformen l’aparell mastegador. En castellà, provinent del mateix ètim, s’ha generat la forma quijada; i en portugués, queixo.
La forma habitual de dir queixal en valencià és quixal. Es tracta d’una variant documentada des de molt antic. Ja en 1440, Manuel Díeç, en el seu Llibre de manescalia, apuntava que «A les mules se fa una en los lambrots dessús de part dedins de prop los quixals». Esta forma està acceptada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com a variant de pronunciació.
