Vivim immersos en un món de múltiples referències culturals: algunes provenen d’un passat remot, i altres, de terres llunyanes. És inevitable que moltes d’estes referències s’escapen del nostre enteniment. Diem les paraules que hem sentit i les reproduïm després sense ser conscients de l’enorme càrrega cultural que contenen. La cultura religiosa —com a part inextricable d’eixa tradició cultural que ha impregnat la nostra memòria col·lectiva— no sols ha amerat una gran part del nostre vocabulari, amb paraules i expressions específiques, sinó també l’art. No es poden entendre moltes manifestacions artístiques —des de la pintura o l’escultura fins a la literatura, el cine o la música— sense conéixer l’origen de moltes paraules, i els fets històrics a què al·ludixen.
La Quaresma, en concret, fa referència a un període comprés entre el Dimecres de Cendra i el Dijous Sant, temps variable que enguany va des del 14 de febrer fins al 28 de març. Es tracta d’un temps litúrgic instituït en la tradició cristiana per a commemorar els quaranta dies que Jesús passà dejunant en el desert. Però eixa pràctica, la del dejuni, ha sigut molt habitual en moltes religions. Deixar de prendre aliments durant algun temps s’ha percebut com una manera de purificar el cos.
Però la paraula quaresma no sorgix del no-res. Enllaça amb una tradició cultural antiquíssima. Prové del llatí quadragēsĭma, que significa ‘dia quaranté’. I és que el número quaranta apareix reiteradament en molts passatges de la Bíblia descrivint episodis transcendentals de la història religiosa. Segons es narra en el Gènesi, el diluvi va caure sobre la terra durant quaranta dies i quaranta nits; també foren quaranta dècades el temps que durà l’esclavitud dels hebreus a Egipte; foren igualment quaranta els anys que els israelites estigueren vagant pel desert del Sinaí abans d’entrar a la terra promesa; el mateix Jesús fou portat al temple de Jerusalem al cap de quaranta dies després d’haver nascut, tal com prescrivia l’antiga llei mosaica. En tots els casos el número quaranta té una forta càrrega simbòlica associada a efectes purificadors.
No és casual tampoc que es parle de quarantena per a referir-se al període de temps en què persones, animals o mercaderies han de mantindre’s aïllats per a evitar o restringir el risc de contagi de certes malalties. El significat d’estes paraules estan unides entre si per un fil llarguíssim que ens lliga a una secular tradició cultural. Nostra i dels altres. No vivim aïllats. Compartim les essències i ens separen les minúcies. Més enllà de les creences de cada u, el temps de Quaresma pot ser un moment propici per a prendre consciència del que som, i sobretot del que devem a tots els que ens han precedit en el seu pas per estes terres. Vivim errants, molt sovint fugint de la penúria, volent desterrar el dolor de les nostres vides, i esperançats sempre per trobar una felicitat que se’ns fa esquiva. Enmig d’este immens tràfec vital, ens queden les paraules. Ni que siga per a intentar deixar-ne constància, i amb la vaga esperança que puguen reportar alguna utilitat als que ens sobreviuran.
Castellà: Cuaresma.
Anglés: Lent.
Francés: Carême.
Italià: Quaresima.
Portugués: Quaresma.
