[23/11/2022]
L’actualitat informativa mana, i —al marge de les aficions de cada u— condiciona inevitablement les nostres converses i les paraules que fem servir o que sentim cada dia. I Qatar, ara, sembla un tema ineludible. Com segur que saben, en este país de l’Orient Mitjà, situat a l’est de la península Aràbiga, de la qual emergix com una excrescència peduncular que s’endinsa en les aigües del golf Pèrsic, des de diumenge passat s’està celebrant la XXII edició de la Copa del Món de la FIFA. La grafia del nom del país és estranya: una q en posició inicial, precedint la vocal a, no sols no apareix en cap altra paraula patrimonial, sinó que contradiu obertament les regles ortogràfiques generals. Però la grafia dels topònims es regix per un altre codi; almenys, els topònims de creació recent, que no compten amb una tradició consolidada en la llengua receptora. I este és justament el cas de Qatar, que es constituí com a Estat independent en 1971. Abans, des de 1916, havia sigut un protectorat britànic. En estos casos, el Grup d’Experts de les Nacions Unides en Noms Geogràfics (GENUNG), que treballa per a homologar la toponímia en el món, recomana que s’evite la creació de nous exotopònims (formes específiques diferents de les fixades pel propi país). Vivim en un món globalitzat, cada vegada més interconnectat per les xarxes digitals, i la univocitat toponímica, a més de facilitar la localització dels llocs i evitar confusions, és també una forma de respectar la identitat col·lectiva d’un poble.
Cal tindre en compte, a més, per a entendre la grafia d’este Estat, que en àrab la lletra qaf (ق), que apareix en el topònim originari, i que es transcriu per q en les llengües que utilitzen l’alfabet llatí, és diferent de la lletra kaf (ك), transcrita per k. Com és lògic, la grafia del topònim s’ha traslladat també al gentilici (qatarià), amb què són anomenats els naturals d’aquell país. L’origen del topònim Qatar és dubtós; però hi ha constància que l’escriptor romà Plini el Vell, que visqué en el segle I d. C., ja es referí als habitants d’esta península amb el nom de catharrei, i un segle més tard el geògraf grecoegipci Claudi Ptolemeu elaborà un mapa amb què anomenava Catara estes inhòspites terres, ara riquíssimes, gràcies als jaciments de petroli i gas descoberts en 1939.
