[20/05/2022]
El debat sobre les condicions que pretenen regular l’anomenada, eufemísticament, «professió més antiga del món» està en les institucions, i ara també en el carrer. Però la mateixa paraula puta, que centra estos debats, està plena de clarobscurs i contrastos semàntics. El significat més general que li atribuïxen els diccionaris fa referència a la dona que manté relacions sexuals amb altres persones a canvi de diners. Però l’ètim llatí del qual deriva, pūtta, originàriament tenia un significat ben distint: volia dir només ‘xicona’, si bé, ja en el mateix llatí, passà a designar, eufemísticament, les jovenetes que vivien en el carrer i que sovint es veien abocades a exercir la prostitució per a poder subsistir.
En italià, preservant el significat original, també tenim els putti (que en valencià s’ha traduït per amorets i en castellà per amorcillos), amb què es fa referència a uns motius ornamentals, molt abundants en obres artístiques del Renaixement i el Barroc, que adopten la figura de xiquets nuets alats i sovint amb una bena als ulls. Eren l’expressió de l’amor pur, desproveïts de càrrega sexual.
En l’actualitat, la paraula puta continua usant-se en segons quins sentits amb un significat ambivalent. Anteposat a certs substantius, com vida o misèria, transmeten una profunda queixa vital, que apunta a unes condicions deplorables; però, en altres casos, ben al contrari, aporta un matís extremadament positiu, especialment en l’expressió de puta mare, que s’utilitza com a sinònim de ‘magnífic’.
