CASTELLANO | ENGLISH

puntacorrent

m. FUST. Instrument tallant de fuster, de ferro rebaixat en la punta, amb mànec de fusta.

Etimologia: fusió de punta i corrent.

Primera documentació: 1650

Citacions:

“Podia, per tant, passar-me les hores mirant, amb cara o sota pretext d’inspiració, pels vidres els ebenistes com empresonaven la peça amb dos caragols d’estoc, rebaixaven una cara amb la plana voltada, mataven arestes amb el garlopí, amidaven, marcaven amb el llapis de mina plana, meditaven, amb una mà a la cintura i una altra rascant-se el bescoll, decidien finalment els primers colps amb la maça i el puntacorrent”, Joan Francesc Mira: El desig dels dies.

Més informació…