La paraula prostitució prové del llatí prostitutio, que derivava del verb prostituĕre, format a partir de la combinació del prefix pro-, que significa ‘cap avant’, i statuĕre, que vol dir ‘establir, posar en orde’; la combinació d’estos dos components donà com a resultat el significat de ‘exhibir alguna cosa per a la venda’. L’ús d’este verb, que originàriament tenia un caràcter més general, adquirí el sentit actual, de ‘mantindre relacions sexuals a canvi de diners’, perquè en l’antiga Grècia la prostitució era exercida sobretot per esclaus —tant per hòmens com per dones—, i els seus amos els exhibien públicament perquè els clients triaren la persona que volien que els practicara un servici sexual.
Tot i ser un pràctica molt antiga, el vocable prostitució en valencià és un cultisme documentat a finals del segle XVII, i el seu ús no es generalitzaria fins al segle XX, com a alternativa neutra i respectuosa enfront d’altres denominacions populars considerades despectives o humiliants.
