pròrroga

[22/04/2020]

El substantiu pròrroga és un derivat postverbal de prorrogar; este verb procedia del llatí prorogare, format per la combinació del prefix pro-, que, provinent del grec pró, significa ‘davant, cap avant’ (present en paraules com pròleg o proclític), i el verb rogare, que tenia el significat de ‘demanar’ (present també en altres verbs com derogar o interrogar).

Es tracta d’un cultisme que es gestà en el segle XIX, i que s’usa especialment en l’àmbit jurídic per a indicar que una disposició que tenia una determinada vigència temporal estén la seua duració a un període posterior. Les pròrrogues, tot i que en principi tenen un caràcter extraordinari, com és el cas de l’estat d’alarma en què ens trobem actualment, en altres casos tenen un caràcter més habitual, com per exemple quan no s’aproven els pressupostos econòmics d’una institució en el termini previst i automàticament, si es dona el cas, queden prorrogats per a l’exercici següent.

També és molt habitual l’ús de la paraula pròrroga en l’àmbit esportiu per a referir-se al temps suplementari que s’afig a un partit per a intentar desfer l’empat entre dos equips o jugadors.

Més informació…