[14/04/2017]
La paraula processó prové del llatí processio, derivat del verb procedere, que en llatí clàssic significava ‘avançar’. S’aplicava sobretot a les legions romanes en formació. Però, a partir de l’any 380, en què l’emperador Teodosi promulgà l’Edicte de Tessalònica, pel qual el cristianisme es convertí en la religió oficial de l’Imperi romà, el mot processó quedà assimilat a una cerimònia religiosa en què un grup d’eclesiàstics i fidels desfilen solemnement pels carrers, acompanyant una imatge o una relíquia, mentre preguen o canten lletanies.
En valencià, inicialment s’usà la forma processió, que prompte es transformà en processó. Però, per influència del llatí professione, que tenia un significat semblant, es generaren també des de ben antic les variants professó i provessó, que encara actualment són les més usades col·loquialment en valencià.
