[29/09/2016]
Quan sentim la paraula primícia, actualment l’associem a una notícia que es dóna a conéixer per primera vegada. Però, des d’un punt de vista cronològic, este sentit és l’últim de la fila. A penes fa trenta anys que s’incorporà als diccionaris. Les primícies, originàriament, eren les primeres collites d’algun cultiu. En el marc ideològic i religiós dels pobles primitius, les primícies es convertiren ben prompte en una ofrena ritual dels primers fruits als déus. Estos actes es feien amb l’esperança que els déus, complaguts amb el gest dels llauradors, els foren propicis en el futur. Però estos generosos dons es transformaren en una obligació tributària que s’atorgava a benefici de l’Església, i que s’ha mantingut vigent fins a ben entrat el segle xix. Els Furs de València ja regulaven detalladament quan havia de fer-se efectiu este impost: «ans lo comprador sia tengut de donar e pagar lo delme e la primícia».
