[11/10/2017]
La paraula precipici prové del llatí praecipitĭum, composta de prae-, que ha donat lloc al prefix pre-, amb què s’expressa una idea de prioritat en el temps o en l’espai, i el vocable cipitĭum, derivat de caput, que significa ‘cap’. El sentit originari de l’ètim llatí era, per tant, una cosa així com ‘de cap per avall’. Així és com queien, efectivament, les persones que s’espenyaven accidentalment o es llançaven voluntàriament amb propòsits suïcides per un pendent vertical molt abrupte, i per translació metonímica el precipici passà a designar el lloc on es produïen eixos desgraciats accidents.
La metàfora fàcil ha fet que la paraula precipici es projecte també a molts altres àmbits, volent indicar que una operació econòmica, una decisió personal o una situació política, pels greus riscos que en deriven o per la inestabilitat que pot generar, comporta el perill de caure en la ruïna més estrepitosa.
