Pronunciació: [poɾseʎána].
Definició:
1. f. ART Terra cuita molt fina composta de feldespat i caolí, que diferix de l’ordinària per la seua transparència.
2. f. ZOOL. Mol·lusc gasteròpode marí (Cypraea sp),amb la closca oviforme sense opercle, recoberta d’un esmalt brillant molt fi que s’usava com a material d’adorn en indumentària i mobles, i que habita en els mars càlids, especialment en els tropicals.
3. f. pl. PAT. Tumor o adenopatia dels ganglis del coll o d’altres regions.
Etimologia:
Resseguir el procés de gestació de les paraules ens trasllada a temps remots, i sovint també a terres llunyanes. Cal penetrar en la mentalitat dels nostres ancestres per a saber per què designaren els nous objectes que anaven sorgint en cada època amb les paraules que encunyaren. El lèxic és un immens joc d’espills, amb reflexos esbiaixats que a vegades ens fan desviar la mirada. En el cas de porcellana, la primera estació a on cal detindre’s és Itàlia. És cert que la porcellana com a tal, el producte, ens arribà del llunyà Orient. Foren els grans exploradors italians els que, a través de la Ruta de la Seda, la portaren a Itàlia, i des d’este país es difongué després per la resta d’Europa. Els xinesos, a este producte, li deien ci; però els italians el rebatejaren amb el nom de porcellana.
Les associacions d’idees per a arribar a este nom són molt curioses. En italià, la veu porcellana no és més que un diminutiu de porcella, la femella del porcello, nom usat per a referir-se a un ‘porc jove’, que en la nostra llengua ha donat també, paral·lelament, la forma porcell; i la porcellana, un diminutiu femení aplicat a la femella del porcello. ¿I què té a veure este animalet amb la ceràmica? Aparentment, res. Però només aparentment. Les associacions d’idees produïxen estranys vincles. I, en concret, la raó que lliga una cosa amb l’altra és que alguns cregueren trobar una gran similitud entre la vulva de la porcella i la forma de la closca d’un mol·lusc bivalve del gènere Cypraea; per eixe motiu passaren a denominar este mol·lusc amb el nom de porcellana, que després aplicaren al nou producte ceràmic per la semblança amb el color i la textura de la conquilla.
Primera documentació: segle XIV.
Citacions:
«L’any 1727 s’instal·là a l’Alcora una fàbrica de porcellana, la producció de la qual va obtindre gran fama en tota Europa, per la perfecció amb què es feia.» (Emili Beüt i Belenguer: Camins d’argent (El Millars), 1952.)
«Un dels enigmes més cobejats en les principals corts d’Europa al llarg del segle XVIII consistí a conéixer i dominar els secrets de la fabricació de la pasta de porcellana —producte singular i caríssim que fins aleshores procedia exclusivament de la remota Xina—.» (Josep Palomero: Els secrets de Meissen, 1994.)
Castellà: porcelana.
Anglés: porcelain.
Francés: porcelaine.
Italià: porcellana.
Portugués: porcelana.
