[13/09/2017]
La paraula ponentada és un derivat de ponent, que prové del llatí ponens ponentis, participi actiu del verb pōnĕre, que donà lloc a pondre. En els seus orígens, s’utilitzaven les expressions sol llevant, per a referir-se al sol en el moment que emergia per l’horitzó, i sol ponent, per a quan s’ocultava, exactament a l’altra banda de l’horitzó. La reducció a llevant i ponent, com a extensió natural, passà a designar eixos punts cardinals, independentment de la posició del sol.
Amb el desenvolupament de la navegació marina, la paraula ponent tornà a carregar-se de significat per a indicar el vent que bufa de l’oest. En les terres valencianes, el ponent sol ser un vent càlid i sec, que ens arriba recalfat després d’haver travessat tota la península Ibèrica. Amb el sufix -ada, que aporta un caràcter intensificador, s’ha format la paraula ponentada, amb què es designa una situació meteorològica de calor extrema, amb temperatures que arriben als quaranta graus, i una humitat relativa molt baixa.
