[04/05/2017]
La paraula pol·lució prové del llatí pollutio, que significava ‘taca’, tant en sentit físic com moral. L’adjectiu impol·lut encara manté el sentit originari, modificat pel prefix in-, que li atorga el valor contrari. A finals del segle xviii, l’ús del vocable pol·lució tendí a especialitzar-se per a referir-se exclusivament a les ejaculacions produïdes de manera espontània i involuntària. Este sentit ha quedat associat sobretot a l’expressió pol·lució nocturna, sovint causada per fantasies oníriques de caràcter eròtic. En este cas, convergien en la mentalitat de l’època el doble significat de màcula física i moral. A partir dels anys setanta del segle passat, el terme pol·lució ha adquirit un nou sentit, provinent de l’anglés, que fa referència a la contaminació de l’aire o de l’aigua, produïda pels residus de processos industrials o biològics.
