[16/09/2019]
La paraula pluja deriva del llatí vulgar plŏia, que procedia del llatí clàssic plŭvia. Amb esta paraula es fa referència a un fenomen atmosfèric consistent en la precipitació de gotes d’aigua, formades a partir de la condensació del vapor d’aigua de l’atmosfera contingut en els núvols.
A partir de la idea bàsica que transmet la immensitat de gotes que cauen alhora, la paraula pluja, complementada amb altres mots, s’ha usat recurrentment per a referir-se a un gran nombre de coses que sobrevenen al mateix temps. Este ús metafòric de pluja ja és constatable des de ben antic. Sant Vicent Ferrer, per exemple, parlava d’una «pluja de tribulacions». Modernament, este ús figurat de la paraula pluja ha experimentat un verdader esclat. Així, es parla de pluja d’estreles per a referir-se al conjunt de meteorits que són visibles quan toquen la capa exterior de l’atmosfera; o de pluja d’idees per a referir-se a una tècnica publicitària usada per a potenciar la gestació d’idees; o de pluja de premis, o de milions, o de crítiques… La pluja està associada en tots els casos a la idea d’abundància: per a bé o per a mal.
