[02/02/2023]
Un pleonasme és una figura retòrica consistent a usar paraules que, en principi, des del punt de vista del sentit objectiu, poden considerar-se innecessàries. L’etimologia de la paraula pot ajudar a entendre’n més bé el significat. Prové del llatí pleonasmus, i este, del grec pleonasmós, format per la combinació de pléon, que significa ‘ple’, i el sufix -asmós, ‘més’. La conjunció dels dos elements aporta la idea global de sobreabundància.
Amb alguns exemples encara es comprendrà millor el sentit d’esta figura retòrica. Si diem «puja dalt» o «ix fora», és evident que els adverbis dalt o fora aporten un significat expletiu, teòricament prescindible, que ja està integrat en la semàntica dels verbs que complementen. Però, a vegades, transcendint esta anàlisi purament formal, ens podem trobar que certs pleonasmes no són gratuïts, sinó que afigen expressivitat al discurs. Si diem, per exemple, «ho vaig veure amb el meus propis ulls», no és el mateix que dir simplement «ho vaig veure». En el primer cas s’està dient de manera emfàtica que jo he sigut testimoni del que estic contant; ningú m’ho ha contat. Passa una cosa semblant amb els pronoms personals. Quan diem «a mi em pareix que no tens raó», a mi i em fan referència, de manera redundant, al subjecte que emet eixa opinió. En este cas, a vegades ni tan sols actuen com a recursos emfatitzadors. Són maneres de dir que tenen un cert grau de lexicalització. I exactament igual passa, fins i tot en un grau superior de lexicalització, quan diem «dis-li a ton pare que vull parlar amb ell». El pronom datiu li i a ton pare al·ludixen directament a la mateixa persona. Formalment, des d’una anàlisi sintàctica, són elements redundants. Però en la pràctica els parlants, a força de repetir-les una vegada i una altra, han solidificat estes estructures, convertint la seua unió en fórmules expressives fixes.
La gramàtica tradicional ha tendit a considerar algunes d’estes construccions pleonàstiques com a incorrectes. Però ara, des d’una perspectiva pragmàtica del llenguatge, esta assimilació del pleonasme a incorrecció gramatical s’ha relaxat. Abans de condemnar res, cal entendre per què els parlants diuen el que diuen.
