[15/03/2019]
La paraula plantada és un substantiu que s’ha format a partir del participi femení singular del verb plantar, derivat del llatí plantare, que ja tenia bàsicament el mateix significat que en l’actualitat: el de ‘fixar un plançó en terra amb l’objectiu que hi arrele’. I la plantada, lògicament, designa de manera genèrica l’acció de plantar alguna cosa.
Però, per als valencians, especialment els de la ciutat de València i dels pobles dels voltants, la plantada —i sobretot la plantà, que és la forma habitual de pronunciar esta paraula col·loquialment— és per antonomàsia l’acció de plantar una falla. La complexitat creixent dels monuments fallers, que combinen figures i altres objectes ornamentals en un espai reduït, fa que es tendisca a una construir una estructura arquitectònica cada vegada més vertical, en què els diversos elements es disposen formant un subtil joc d’equilibris. La plantà és, per tant, una metàfora perfecta per a uns monuments de fusta i cartó que no han parat de créixer. Amunt, amunt, com passa amb les llavors que es planten i van creixent a poc a poc.
