[19/09/2018]
La paraula plagi prové del llatí plagium, on s’usava per a referir-se al ‘robatori d’esclaus’. El terme derivava de l’adjectiu grec plágios, que significava ‘oblic, enganyós’. El plagi estava recopilat en el dret romà com a figura delictiva; es referia específicament a la venda d’una persona lliure com a esclau. En l’espanyol d’Amèrica encara es conserva este sentit originari, i s’usa el verb plagiar amb el significat de ‘segrestar una persona amb l’objectiu d’obtindre un rescat per la seua llibertat’.
De totes maneres, el sentit més comú actualment de plagi, com a ‘còpia d’una part substancial d’obres intel·lectuals alienes donant-les com a pròpies’, és una pràctica ben antiga. El poeta Marcial, en el segle I després de Crist, es queixava que un altre poeta li havia plagiat els seus versos, i encomanà al seu amic Quincià que, quan el plagiari recitara els seus versos, proclamara en veu alta que havien estat escrits per ell per a intentar avergonyir-lo.
