[16/10/2020]
La paraula pizza és un italianisme universal. Es pronuncia [pítsa]. Es tracta d’una fina massa de pa, generalment de forma circular, coberta de salsa de tomaca i formatge, i amb molts altres ingredients per damunt. La textura cruixent de la massa s’aconseguix coent-la en un forn a altes temperatures.
Els orígens de la pizza es remunten a un temps molt antic. Els pans plans són típics de tota la gastronomia mediterrània. Entre nosaltres les coques tenen una grandíssima tradició, i en molts països del Pròxim Orient és també molt típic el pa de pita. Però, en concret, la paraula pizza apareix documentada per primera vegada l’any 997, encara en llatí medieval.
L’etimologia de pizza és incerta. Per una banda, s’ha apuntat que podria provindre de pinsa, participi passat del verb pinsere, que significa ‘pressionar’, ‘xafar’, en referència a la manera d’elaborar la massa de la pizza. També s’ha relacionat el seu origen amb el verb pizzicare, ‘pessigar’, per la manera de menjar-la. I, segons altres, el seu origen podria estar relacionat amb l’antic germànic bizzo/pizzo, ‘mos’, que es transformà després en pizza per a referir-se a una coca redona.
